Defensa escandinava

Defensa escandinava
7	7
6	6
5	5
4	4
3	3
2	2
1	1
Moviments	1.e4 d5
ECO	B01
Naixement	Partida de ficció Castellví vs. Vinyoles, València 1475
Origen del nom	Escandinàvia
Classificació	Obertura de peó de rei
Chessgames.com	Fitxa

La defensa escandinava és una obertura d'escacs que es caracteritza pels moviments:

1.e4 d5

L'escandinava és una de les obertures més antigues, documentada per primer cop a Scachs d'amor com a jugada entre Francesc de Castellví i Narcís Vinyoles a València el 1475, una partida que, de fet, és la primera documentada en escacs moderns, i fou mencionada per Lucena el 1497. És una de les més antigues defenses asimètriques contra 1.e4, conjuntament amb la defensa francesa.

Anàlisis fetes per mestres escandinaus com ara Ludvig Collijn mostraren que és jugable per les negres. Tot i que l'escandinava mai ha gaudit de massa popularitat entre els millors jugadors del món, Joseph Henry Blackburne i Jacques Mieses la varen fer servir sovint, i desenvoluparen enormement la seva teoria a les darreries del segle xix i començaments del xx. Aleksandr Alekhin la va emprar per entaular contra el Campió del món Emanuel Lasker a St. Petersburg 1914, i José Raúl Capablanca va guanyar dues partides amb ella a Nova York 1915.^[1]^[2] Bent Larsen la jugava de tant en tant i va guanyar el Campió del món Anatoli Kàrpov amb ella a Mont-real 1979, estimulant-ne així un augment de la popularitat. Fou més o menys en aquell moment quan el nom de l'obertura començà fixar-se com a "defensa escandinava". A partir dels 1960, David Bronstein i Nona Gaprindaixvili la varen jugar ocasionalment, i Ian Rogers la va adoptar sovint a començaments dels 1980. El 1995, l'escandinava va aparèixer en el matx pel Campionat del món d'escacs, a la 14a partida a Nova York. Viswanathan Anand amb negres va obtenir una posició excel·lent fent servir l'obertura contra Garri Kaspàrov, malgrat que Kaspàrov acabà guanyant.^[3]

L'obertura es classifica sota el codi B01 a l'Encyclopaedia of Chess Openings (ECO).

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

↑ Plaskett, James. The Scandinavian Defence. Londres: Batsford, 2004, p. 118–21. ISBN 0-7134-8911-1.
↑ Grefe, John and Silman, Jeremy. Center Counter. Coraopolis, Pennsylvania: Chess Enterprises, Inc., 1983, p. 72. ISBN 0-931462-22-3.
↑ «Partida Kaspàrov–Anand, Nova York 1995» (en anglès). Chessgames.com.

[1] Plaskett, James. The Scandinavian Defence. Londres: Batsford, 2004, p. 118–21. ISBN 0-7134-8911-1.

[2] Grefe, John and Silman, Jeremy. Center Counter. Coraopolis, Pennsylvania: Chess Enterprises, Inc., 1983, p. 72. ISBN 0-931462-22-3.

[3] «Partida Kaspàrov–Anand, Nova York 1995» (en anglès). Chessgames.com.

[1]

[2]

[3]